Nadal a Villa Bella Estança

Feliç any 2021! Avui estrenem blog en aquest nou any, i ho fem amb un post ben especial per a l’ocasió. Us explicarem anècdotes que ens hagin passat celebrant aquestes dates a Villa Bella Estança.

Com sabeu d’altres posts, aquesta casa forma part de la nostra família des dels anys 50. Primer va ser dels tiets del meu pare, i no va ser fins l’any 1994 que hi vam començar a anar nosaltres: els meus pares i jo, i posteriorment el meu germà. Gaudíem sobretot de la casa durant els mesos d’estiu, però mica en mica vam començar també a celebrar-hi Nadal. És una casa gran, ample, on molta gent hi està de manera molt còmoda, aleshores era ideal per fer grans sopars i gaudir d’aquestes dates.

Tot i que estiguem a Catalunya, i que no sigui tradició per a totes les famílies la celebració de la nit del 24 de desembre i l’arribada del Pare Noel, com que la meva mare és urugaina, a casa nostra aquesta data és molt important. És per això que la Nit de Nadal fem sempre la trobada més important de la nostra família. 

Quan la casa encara estava plena de criatures, entre els meus cosins, el meu germà i jo, la dinàmica era la següent. Nosaltres, els més petitons, sopàvem cap a les 20:30h, i en acabat, fèiem cagar el Tió. L’alegria i la màgia començava en aquell moment. Regals petits, però de valor important, sortíen de sota la manta que tapava el tronc, i cantant i picant amb els bastons començava oficialment la Nit de Nadal a casa.

Com que teníem les joguines que ens havia cagat el Tió, sovint colors, llibretes, quaderns de dibuix i regals semblants, les criatures ens podíem distreure amb facilitats mentres els adults gaudien amb tranquil·litat del seu sopar. Aleshores, quan el rellotge marcava les 00:00h, tothom s’aixecava de taula i cridàvem el “Bon Nadal” corresponent. Ens abraçàvem tots amb tots i brindar i esperar. Esperar a qui? Al Pare Noel i els seus regals. Els més petits ens començàvem a impacientar, sortíem al jardí a mirar si vèiem qualsevol traçada del trineu, alguna estrella fugaç o alguna pista de que el Pare Noel rondava per Castelldefels. I aquí era quan els adults es posaven creatius. 

Va haver-hi un any que hi havia una gran escala de fusta recolzada cap al balcó del primer pis, i els regals estaven a la terrassa. També hi havia anys que algun dels avis jurava haver sentit un soroll i pujàvem al pis de dalt per veure si ja havia vingut, i efectivament, ens trobàvem un llit cobert per regals.

Però l’any més impressionant va ser quan jo tenia 10 anys, i ja sabia quina era la veritat del Pare Noel, però tot i així, vaig creure per un moment que la màgia seguia existint. 

Eren una mica més de les 12 de la nit, ja era dia 25, i tots estàvem a la part de baix, xerrant, jugant i rient, i de sobte, una veu greu i amb el volum molt alt, va cridar: Bon Nadal a tothom!!! Ens vam quedar tots de pedra. Era el Pare Noel? Jo sabia que això no podia ser, però els meus cosins i el meu germà, que són més petits que jo, van al·lucinar. Però és que no només ells. Els adults també van posar cara de sorpresa absoluta. Com podia ser? Aquell any no vam pujar amb tanta rapidesa al pis de dalt a comprovar si havia passat el Pare Noel. teníem tots una mica de por. Qui havia estat, aquella veu?

Quan finalment hi vam anar, ens vam trobar el llit de l’habitació suit plagat de regals de totes les mides, i amb els noms de tota la família als papers. Va començar la tradicional cadena humana que fèiem junts per poder portar tots els regals al menjador i obrir-los tots a baix. Un any més, havia portat tot el que havíem demanat. Però suposo que us seguireu preguntant qui va ser aquella veu, no?

Bé, els nostres pares s’havien posat creatius.

Van decidir gravar el meu pare dient “Bon Nadal a tothom” i distorsionant-li la veu amb un caset, al final de la cinta de dues hores, en un aparell de música posat a dalt de tot de l’escala, amb el volum al màxim. Li van donar al play quan havíem acabat de fer cagar el Tió i van posar-se a sopar. Ningú més sabia d’aquesta sorpresa, i per això, en el moment en que la veu la ressonar per tota la casa, la cara de tota la família va ser d’absoluta al·lucinació. De fet, ni tan sols els meus pares sabíen quan sonaria exactament. 

Ara encara, quan ens enrecordem i ho comentem, se’ns posa la pell de gallina. Els meus avis ens van confessar que van pensar que havia entrat un lladre per la part de dalt, i per això s’havien arribat a espantar.

Aquesta anècdota és la més divertida, màgica i sorprenent que tenim dels dies de Nadal a Villa Bella Estança, però no és la única. Hem gaudit de molts 24 de desembre, de muntar l’arbre i el pessebre, de trobar el Tió amagat entre els troncs de la llenya pel Pont de la Puríssima, de decorar la porta, de parar taula i d’obrir regals, hem menjat sopa de Galets deliciosa, i gambes, i ànec, i turrons i neules, hem estrenat bicicletes i patins que ens havia regalat el Pare Noel pel passeig marítim el matí del 25, hem deixat les sabatilles preparades per als Reis Mags la nit del 5 al 6 de gener, hem estrenat anys i menjat el raïm moltes nits de Cap d’Any, hem vist pel·lícules per fer digestió de tant menjar i tan bo, i hem fet grans partides de jocs de taula mentre anàvem picant turrons o tortell de Reis durant tota la tarda. 

Aquesta casa és un regal de Nadal cada any. Poder-la gaudir també a l’hivern és un plaer, i que estigui acondicionada per a que tots els dies de l’anys, amb totes les temperatures i faci el temps que faci s’hi estigui a gust és de les millors coses d’aquesta vida per la nostra família. 

Espero que aquestes anècdotes t’hagin tret un somriure i que les fotos, i saber que Villa Bella Estança és ideal en qualsevol època de l’any, t’animin a reservar per a passar uns dies fantàstics aquí. 

Que el 2021 ens porti dies de desconnexió per a re connectar amb el que més ens importa: la família i l’estar bé! 

Feliç any nou!

Alba Josa Levratto, 3 de gener de 2021